L´educació social: de la justícia restaurativa a la justícia social

per Federico Diego

Juntament amb d´altres disciplines, l´educació social segueix realitzant en diversos centres el treball quotidià que fa possible l´acompanyament personalitzat de l´itinerari de cada persona, més enllà        d´estar momentàniament exclosa, marginada o condemnada.

S´han protagonitzat algunes experiències puntuals. Al principi molt discretes, però a poc a poc més conegudes, mirant d´afavorir el diàleg entre víctimes i agressors. Entre d´altres són reconeguts els exemples pioners a Irlanda del Nord amb el recolzament de Desmond Tutu, a partir de la seva gestió a la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació a Sudàfrica (2006 – 200…). També molt abans a Itàlia en el procés amb les «Brigate Rosse»; o a Espanya (2011 – 2012) amb les trobades `restauratives´ promogudes a Euskadi a les presons de Nanclares de Oca, Madrid – Ocaña, Villabona (Astúries) a partir del moment en què ETA aturà l´anomenada lluita armada. Més recent l´estratègia restaurativa impulsada a Colòmbia per finalitzar amb el terrorisme de les FAR.

Un diàleg voluntari entre víctima i ofensor, pretén a casa nostra que joves que, no han entrat del tot en el sistema penal, o adults puguin estalviar-se la presó alhora que prendre conciència d´aptituds pròpies i de recolzament de la comunitat per recuperar el propi destí.

Programes formatius substitutius de la presó per delictes de violència de gènere o amb el recolzament de les pròpies famílies (LÍMITS) i adolescents (MIRALL) denunciats per violència filio-parental, dissenyats, impartits i avaluats a Catalunya (2007-2014) i que realitzarà el 2021 la seva desena edició, són petites passes per donar resposta a la violència contra els adults, per prendre més consciència i canviar la forma de pensar, sentir i actuar.

Teballar plegats per al rescabalament dels danys que hagin patit les víctimes per part dels infractors, en el bell mig de la comunitat de ciutadans, sense voler amagar o aplaçar, diferir –sine die– respostes plausibles i resolutives que la ciutadania demana.

La revisió de la tradicional justícia retributiva és d´interès per als justiciables i per als operadors per fer-la més eficient i fugir del risc d´esdevenir una mena de venjança oficial.

Cal seguir avançant cap als processos restauratius com en altres legislacions per acabar amb la pena de mort, i amb la`presó permanent´ i la `cadena perpètua´.
El càstig físic o la privació d´aliment als més desheretats, la guerra o l´esclavatge i tràfic de persones són el síndrome – conjunt de símptomes- de la injustícia.

Des de les Nacions Unides i els estats hauran de revisar i promoure altres camins contra l´ofensa i, a favor de les vícitmes. Un altra justícia més fonda, que sigui una solució eficaç;
restauració tant per a la víctima com per a l´ofensor i així obtenir la pacificació de la comunitat.

Hi ha que construir un futur diferent amb una altra forma d´ensenyar, jutjar i actuar, amb alternatives lliçons, sentències, arengues, parlaments o discursos que més enllà de repetir i justificar aquell bíblic `ull per ull, dent per dent´(Dt.19,17-21) arrelat en el càstig individual; és més complex organitzar sistemes o processos restauratius entre víctima i agressor però són més eficients i curatius, per sembrar el futur.

No hi ha que regatejar esforços per obtenir la pacificació i la reconciliació, per acabar amb la devastació que deixen les guerres. Per això és imprescindible invertit en la pau, fruit de la justícia. Oferint l´incentiu de desenvolupament sostenible, tant comunitari com personal i que representi aturar la construcció de màquines d´infringir sofriment i dolor.

Mirarem de no oblidar ni la invisibilitat dels privats de menjar o de llibertat, ni tampoc el creixement exponencial dels benefici del capital, amb l´empobriment creixent i retòriques per justificar i diluir la responsabilitat col·lectiva i personal davant la injustícia de tants innocents.

Des de l´educació social volem caminar cap una renovada Justícia Social universal per no seguir diferint més el compliment dels objectius del Mil·leni, l´Agenda 2030. Tant de bo la resposta a la pandèmia Covid-19 sigui l´hora del pragmatisme per globalitzar la solidaritat a partir de micro-projectes restauratius.

A partir de l´interès general, en una economia col·laborativa i valors participatius i solidaris, podrem seguir treballant per un altra justícia.