L´EXERCICI DELS DRETS dels infants com a PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT, un repte permanent.

Compareixença del Grup d´Esplai Blanquerna amb relació a la Proposició de llei de mesures per a la prevenció i el tractament del maltractament infantil(Tram.353-00605/12)
Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies. Parlament de Catalunya. 13.11.2020

Hola, bon dia a tothom! Als Membres de la Comissió i als representants de la resta d´entitats convidades.

Primer que res volem agrair el fet d´haver-nos convidat en aquest espai de reflexió sobre una temàtica tant important com és el maltractament de la infància i l´adolescència.

Per nosaltres és un espai privilegiat i una bona oportunitat de parlar d´un tema que a vegades sembla MENOR, tant per l´ús del llenguatge que en fem com per la inversió, en temps i en recursos, feta en aquest àmbit.

NO FAREM UN AL·LEGAT TÈCNIC perquè no som juristes ni lletrats. Tampoc som catedràtics ni acadèmics especialitzats en aquests temes, sinó que som una entitat que treballem de de l´àmbit social i educatiu, però també amb una vocació transformadora del sistema i de la societat cap a formes, maneres i espais més justos, amb menys desigualtats i amb majors oportunitats per a tothom.

I per tant aprofitarem aquest espai per a posar en valor la importància del treball socioeducatiu amb la infància i l´adolescència, i sobretot aquella més vulnerable, més enllà de poder parlar de manera concreta i específica d´una proposta de llei per la prevenció i el tractament del maltracte infantil. Pensem que no es pot perdre de vista tota aquesta tasca que s´està fent al costat de les persones, ja que és precisament la base de la prevenció i la xarxa de suport també pel tractament o post-tractament.

I això ho farem a partir de l´experiència de 40 anys de treball en la prevenció, promoció i acompanyament a les persones, però sobretot posant una especial mirada i atenció a la infància amb risc, a les seves famílies, a les persones que han viscut o estan visquent situacions de violència, a la joventut extutelada i a persones en procés de reinserció a les Terres de l´Ebre.

Pensem que GARANTIR L´EXERCICI DEL DRETS DE LA INFÀNCIA I L´ADOLESCÈNCIA, DES DE LA RESPONSABILITAT I LA LLIBERTAT, ÉS LA MILLOR FORMA DE PREVEURE EL MALTRACTAMENT.

I ho diem en aquests moments quan fa pràcticament 1 any en que vam commemorar el 30è aniversari de la Convenció de Nacions Unides (1989 – 2019); i posant també en relleu la tasca que el Parlament ja fa molts anys ha anat fent en aquest sentit, i només per citar-ne algunes, anomenarem alguns moments rellevants de les diferents legislatures:

1era.- El 1981 el Parlament va aprovar la Resolució 37/I sobre els drets de la infància. Catalunya va fer-se seva aquella Declaració Universal de les Nacions Unides després d´una reflexió sobre aquest tema i amb la incorporació d´altres aportacions fetes des de diferents àmbits i alguna recomanació del Consell d´Europa.

2ona.- La Resolució 194/III del Parlament de Catalunya el 1991 sobre els drets de la infància que proposa els principis que han de regir les polítiques d´infància i adolescència a Catalunya, en base als drets socials, polítics, econòmics i culturals que contempla la Convenció sobre els drets de l´Infant.

3era.- La Resolució 412/IX aprovada el 19 de gener de 2012, per la qual es crea la Comissió d´Infància amb la finalitat d´aconseguir que la perspectiva d´infància es tingui en compte en qualsevol actuació del Parlament.

A partir d´aquell moment en cada legislatura s´ha aprovat la constitució d´una Comissió de la Infància:

4rta.- La Resolució 5/XI del Parlament de Catalunya, de creació de comissions parlamentàries (2016)

Podem dir doncs que els Drets de l´infant ha estat la guia i l´esperó en l´exercici de l´atenció pública formalment a tot infant i adolescent fins els 18 anys, almenys, i que creiem que ha de continuar sent-ho. Que amés aquests Drets ens han de servir (i nosaltres ho hem fet!) com marc per a l´autoavaluació del treball del dia a dia.

Per això volem aprofitar aquest espai per a posar de relleu alguns d´aquests drets, coneguts per totes i tots, però que massa vegades queden incomplerts, oblidats o com a fites impossibles per manca de recursos o perquè la situació social, administrativa, econòmica o legal no ens permet acomplir-los.

Destaquem doncs:

       ·  El Dret a la no discriminació per qualsevol circumstància o característica: biològica, funcional, d´origen,de         llengua, de cultura, econòmica…

1. Dret a romandre amb la seva família -malgrat que tingui dificultats i mentre els ajuden a que les puguin resoldre- o amb acolliment entre parents abans que amb una altra família, i només excepcionalment i provisionalment en un centre.

2. Dret, abans d´allunyar-se de la família, a que se l´escolti i ajudi, amb els propis progenitors o persones en qui deleguin perquè es pugui atendre amb els suports convenient, excepte l´evidència que està sent maltractat/da.

3. Dret a disposar d´una mateixa persona de referència, sense tants canvis de tutors/es, d´educadors/es, i companys/es i residències CRAES, IPIS i CREIS, explicant-li la coherència i els canvis en les decisions adoptades per la reintegració familiar.

4. Dret, en cas d´haver d´ingressar en un centre, a conèixer els motius, la durada establerta i la normativa existent. Posar en coneixement els seus drets i seus deures de tal manera que n´assegurem la seva comprensió.

5. Dret a tenir contacte pròxim amb els parents i amb la persona de referència tantes vegades com li calgui, i a no canviar de centre o escola, sinó és estrictament necessari.

6. Dret a participar en la seva formació integral mentre duri l´acolliment, sol·licitant els canvis o les adaptacions raonables en activitats o teràpies i l´assistència religiosa de la seva confessió.

7. Dret a un aprenentatge laboral a partir de 16 anys per possibilitar un retorn amb els parents, la participació en un grup educatiu o per la seva vida independent; i, per tant, per poder adquirir eines i recursos per la seva emancipació.

8. Dret a la intimitat, a que no se l´utilitzi, fotografiï o es filmi per tal que li sigui garantida la confidencialitat de la seva imatge i testimoni.

9. Dret a conèixer i participar en les decisions que l´afecten, disposant  dels mecanismes per oposar-s´hi  o sol·licitar modificar-les, inclosa l´assistència lletrada.

10. Dret a que finalitzada l´estada en serveis d´infància o de justícia juvenil, siguin destruïdes les informacions recollides pels que n´han exercit les atencions.

El respecte als drets de la infància i a la seva dignitat defineixen la nostra època però les retallades els han desballestat. Només eren noticia els centenars de joves estrangers no acompanyats (MENA), indocumentats i sotmesos a la radiografia òssia forense i/ la pernocta en dependències policials o fugint de les mateixes, això han posat a prova els sistema d´atenció publica evidenciant que cal re-avaluar el sistema per millorar l´exercici de de la llibertat i la responsabilitat.

Per tot això pensem que cal fer explícits en aquesta llei com en qualsevol altra reglamentació sobre infància i adolescència ELS DRETS de l´infant des de la seva participació en els seus drets i els seus deures, preveient i evitant així també el maltractament institucional, tot seguint la filosofia marcada per la Convenció del Drets dels Infants, de prevenció, promoció i participació que recull l´actual Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i adolescència a Catalunya i altres normatives i protocols com és el protocol Marc d´Actuacions contra el Maltractament a Infants i Adolescents de Catalunya de juliol del 2017.

També creiem que cal establir consultes periòdiques a les entitats que estem atenent en primera línia aquestes problemàtiques.

Perquè sabem també que les dades sobre maltractament són només la part visible de l´iceberg i que la no visible pot arribar a suposar entre el 70 i el 80% de casos reals existents, que només amb el treball diari al carrer, als espais familiars, a l´esplai de cap de setmana, als pisos de joves extutelats, als espais ludicoformatius (casals d´estiu, colònies, RiLleure, tallers d´estudi assistit, Punt Òmnia,…), i amb totes aquelles activitats de treball directe amb la infància, l´adolescència i la família es poden detectar de manera més primerenca i actuar-hi amb accions més preventives i de promoció de les persones.

I això a més no ho volem ni ho podem fer sols, primer per les limitacions de les pròpies possibilitats i recursos i desprès perquè el treball amb la persona, si olem que sigui global i integral, cal no només la  implicació de tothom sinó el treball conjunt de tota la xarxa d´entitats i institucions, per avançar plegats cap a un entorn més just i amb majors oportunitats per a tothom, també per la infància!!

 

Per això reivindiquem en aquesta compareixença al Parlament de Catalunya que L´EXERCICI DELS DRETS de la infància com a PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT, és un repte permanent.

Motes gràcies!

 

X